Recordatori d’en Salvador Riera

En Salvador ens ha deixat aquesta darrera setmana, cosa que ens ha sorprès a tots.
Diríem d’en Salvador que és un històric de la nostra associació.
En Salvador feia molts anys que estava diagnosticat de la malaltia de Parkinson. Havia sigut un reconegut enginyer, que va haver de deixar per la malaltia.
En la nostra associació hi va treballar molt. Va ser secretari durant uns anys. Va lluitar per independitzar-nos de l’associació de Barcelona, de la qual formàvem part, ja que les relacions no eren massa bones i un xic absorbents. Aquesta separació va ser una mica complicada i feixuga i en Salvador si va implicar molt. Som Associació Parkinson Maresme des del 2012.
Després de tot això es va dedicar a l’afició per la poesia publicant alguns llibres. Potser alguns coneixeu el poema “Si em veus” sobre el seu estat i que figura en el recordatori.
També es va aficionar a la fotografia poètica, essent les flors un dels temes preferits.
Que en pau descansi i gràcies per tot el que ha fet per nosaltres.

Si em veus (poema de Salvador Riera Solsona)

Si em veus i t’adones que no hi veig,
mira’m.

Si em veus i t’adones que no hi sento,
parla’m.

Si em veus i t’adones que quequejo,
escolta’m.

Si em veus i t’adones que no parlo,
juga’m.

Si em veus i t’adones que no et puc tocar,
toca’m.

Si em veus i t’adones que em costa moure’m,
mou-me.

Si en veus i t’adones que he caigut,
aixeca’m.

Si em veus i t’adones que tremolo,
abraça’m.

Si em veus i t’adones que ploro,
deixa’m plorar.

Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d’escoltar-me
de jugar-me, de tocar-me, de moure’m, d’aixecar-me, d’abraçar-me.

I per damunt de tot,
no deixis mai d’estimar-me.